Història

Avinyó és un municipi situat al nord del Bages, a la vall de la Gavarresa, a prop de les terres del Lluçanès. El terme és gran i hi ha abundància d'alzinars i pinedes. Els conreus són de secà, principalment cereals. En la ramaderia destaca el sector porcí.

És notable la importància de la vinya, anys enrere encara molt més estesa, però que s'ha anat transformant profundament amb la introducció de ceps de qualitat i mètodes de conreu avançats. La denominació d'origen Pla de Bages potenciarà encara més aquesta activitat. Pel que fa a la indústria sobresurt la càrnia. Malgrat les seves crisis cal destacar també la tèxtil.

El nucli de població principal està situat a la banda dreta de la riera de Relat, en un terreny relativament pla. Altres nuclis són Horta d'Avinyó i Santa Eugènia de Relat. Travessen el terme la carretera B-431 (que comunica amb Prats de Lluçanès i Artés) i la BP-4313 (amb Balsareny i Santa Maria d'Oló).

Superficie: 62,56 km2
Altitud: 353 m
Població (2018): 2.250 habitants

Història

Avinyó ha estat habitat des de temps prehistòrics, com ho demostren els sepulcres megalítics trobats a Sant Marçal i Serradebena, que donen constància d'un poblat ibèric del segle VI aC. Noms de lloc com Villa Torcona (Torcó), Rio Lato (Relat), Villa Pudida (Vilapudua) són esmentats en documents anteriors a l'any 1000. El Castro Avinione consta de des de l'any 967.

De l'època romana hi ha un document de l'any 1053 que fa referència a una via que anava de Manresa a Prats passant per Avinyó. Segurament creuava la riera de Relat, on ara hi ha el Pont Vell construït el segle XIV. En la reconquesta, els comtes de Barcelona i, posteriorment, els reis d’Aragó foren els senyors feudals de l’encontrada. Tenia castell amb el nom d’Avinyonet, situat en la Riberota damunt la riera Gavarresa. El castell donava unitat al terme i al llarg dels anys va anar canviant de propietaris. L'any 1803 fou venut a la Casa Verdaguer. Avui d'aquest castell no en queda rastre, però se sap que es trobava a un centenar de metres de l'actual cementiri.

L’any 932, amb la intenció de potenciar el repoblament de la Catalunya interior, el comte de Barcelona, Sunyer, fill de Guifré el Pelós, va pagar la construcció d’una ermita dedicada a sant Andreu al lloc on avui hi ha la Plaça. Més endavant, l’any 1232, a causa de l’estat ruïnós de l’església del costat del Relat, els avinyonencs van convertir l’església de la Plaça, no se sap si remodelant la vella ermita o fent-la totalment nova, en l’església parroquial que van dedicar a sant Joan. La consagració fou feta el 28 de febrer de 1233. L'any 1427 un terratrèmol que va sacsejar la comarca va fer caure una part del Pont Vell.

El 16 d'agost de 1714 evoca un record trist de l'escomesa que el poble lliurà contra les tropes franceses acabdillades per Felip d'Anjou. En l'alçament dels catalans contra les tropes de Felip V, el poble d'Avinyó va resistir heroicament en el pla on ara hi ha edificada la fàbrica de cal Morera. Després, els francesos desfogaren el seu odi sobre la casa de la Vila i l'Església Parroquial.

El 16 de novembre de 1848, en el decurs de la Guerra dels Matiners (Segona Guerra Carlina), Rafael Tristany, guerriller carlista, va derrotar i fer presoner a Avinyó el brigadier isabelí Manzano junt amb 700 soldats més. El general Tristany fou recompensat amb el títol de comte d'Avinyó. Durant aquesta guerra es va construir la torre del telègraf o torre dels Soldats.

Darrera actualització: 18.12.2019 | 11:53
Darrera actualització: 18.12.2019 | 11:53